Barcelona és una ciutat reconeguda pel seu disseny i que també es preocupa per la qualitat del seu espai públic i els elements urbans.
La pavimentació dels carrers i vies urbanes sempre ha estat molt lligada al progrés i el desenvolupament de les ciutats. A l'època medieval els carrers no només eren per al pas de vianants, carros i animals, sinó que també havien de facilitar i ser resistents al drenatge de les aigües residuals.
El material més utilitzat històricament per a la pavimentació de vies urbanes han sigut les llambordes, inicialment eren còdols de riu, i més tard de pedra. A finals del segle XIX s’introdueixen les llambordes de formigó.
A Barcelona el panot es va començar a utilitzar a principis del segle XX per resoldre els problemes de fang ('els de can fanga') que tenia la ciutat en èpoques de fortes pluges. Actualment s'utilitza el panot quadrat amb diferents dissenys. Un dels més representatius és el d'una flor de quatre pètals, inicialment introduïda per l'arquitecte Puig i Cadafalch a la casa Amatller del Passeig de Gràcia de la ciutat. Aquest panot també es col·loca actualment en els carrers i places amb un preu (inclosa la fabricació i la col·locació) estimat de 48 €/m².