La paraula Criptografia prové del grec 'kryptos' que significa ocult, i 'graphia', que vol dir escriptura. Són un conjunt de tècniques per escriure amb clau secreta, és a dir, per a la protecció i ocultació de la informació davant persones no autoritzades.
Al llarg de la història s'han enviat missatges xifrats entre governants, entre militars, entre amants, ... A Egipte, Babilònia, Roma... tant en temps de pau, en l'espionatge, com a les guerres.
A principis del segle XX les tècniques criptogràfiques agafen força. L'holandès Alexander Koch a principis de segle en va ser pioner, o l'alemany Arthur Scherbius, inventor d'Enigma, una màquina criptogràfica a rotor utilitzada pels nazis a la II guerra mundial, i que va ser desxifrada pel britànic Alan Turing, un dels pares de l'algorítmia i de la programació informàtica. Més tard seria el torn d'una versió millorada ... la Lorenz.

Al darrer quart del s. XX apareixen els sistemes de xifratge asimètric, o de clau pública, que fan servir claus diferents per xifrar i per desxifrar missatges, i que solucionen el problema de la distribució de les claus secretes als participants en la comunicació.
Treballen amb dues claus, la pública i la privada (secreta). La clau pública es pot compartir lliurement sense comprometre la seguretat. Qualsevol missatge xifrat amb la clau pública només pot ser desxifrat amb la privada, i tot missatge xifrat amb la clau privada podrà ser desxifrat amb la pública.

Actualment la informàtica i les comunicacions han possibilitat que la criptografia hagi entrat a la nostra vida diària. El DNI electrònic, les firmes digitals, ... en són alguns exemples.

L'algoritme RSA (Ronald Rivest, Adi Shamir, Leonard Adleman) utilitza la codificació asimètrica.
Per saber-ne més ... (Criptografia RSA)